.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Malaquies

Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Ml 3,19-20a

Salm Responsorial

R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles. 

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-li al so de les cítares; 
aclameu el rei, que és el Senyor, 
amb trompetes i tocs de corn.  R  

Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, 

el món i tots els qui l’habiten; 
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes, 
en veure que ve el Senyor a judicar la terra   R

Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.  R

Sl 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

2Te 3,7-12

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom. Diran: «Sóc jo», i també: «Ja arriba el moment.» Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

Lc 21,5-19

"Això que veieu tot serà destruït"

El llibre de Malaquies (missatger del Senyor), el darrer dels Profetes Menors, denuncia els sacerdots mancats de zel apostòlic i el Poble que no confia en Déu.
Sovint prosperen els sense-Déu i per això molts diuen (v. 14): Què n’hem tret d’observar el que Ell manava? No val la pena servir Déu!; però el missatger del Senyor proclama que als fidels «els prendré com la meva heretat preferida. Seré indulgent amb ells com un pare amb el fill que li és fidel» (v. 17).
En canvi per als no-fidels a Déu vindrà aquell dia abrusador com una fornal que els incendiarà i els injustos seran com rostoll.
Semblava acabar la carta pregant que el Senyor encamini els vostres cors cap a la l’amor de Déu i cap a la perseverança (v. 17), quan Pau reprèn el seu adoctrinament: Ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats.
Al món clàssic grec el ciutadà lliure refusava embrutar-se les mans amb treballs manuals, reservats per als esclaus. Però la tradició bíblica veu el treball (tant intel·lectual com manual) com a col·laboració amb el Creador.
Cal que no creixi l’exemple del desvagat: Us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat (v. 6). Perquè el desvagat, a més de no treballar, es posa on no el demanen.
Alguns feien notar les pedres magní- fiques del Temple, però Jesús diu: «Això que veieu vindran dies que tot serà destruït». Per qui serà destruït tot això que tan fascina? El passiu teològic indica Déu com a subjecte agent: «Déu destruirà tot això» en què heu convertit la casa d’oració que ha de ser el Temple.
El discurs escatològic barreja la fi del món i la caiguda de Jerusalem. La desfeta de la caiguda de Jerusalem és premonició de la condemna de qui no viu atent als senyals de Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES